SUMIR, [SOMIR] v. a.
Fer desaparèixer, submergir.
"... que si per mala sort, axi com son fill havia mort aquell famos cavaller, que l altre hagues mort a son fill, no li restara sino que la terra s obris e que la somis..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. L
 SUMIR, [SOMIR] v. a.
Prendre o consumir les dues espècies de l'eucaristia (usat quan es parla del sacrifici de la missa).
"per la oferta ell no conçerta ni vi ni pa: sols en la ma lo sant Cos pres dient lo ves, com l oferi, se converti, cobrant la forma ................................ com fon primera ostia vera, la qual sumi," Roig, Jaume Spill 3.783
"Apres, quant lo papa devia somir lo Corpus alt en sa cadira com se acostuma, l emperador e emperadriu vengueren, e aqui lo papa primer, e apres lo diaca cardenal, e apres lo sots diaqua, e apres l emperador, e apres l emperadriu, tots combregaren..." Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 87
 SUMIR-SE, [SOMIR-SE] v. refl.
Submergir-se, enfonsar-se.
"E tentost aquella meytat de la ciutat, ab totes les gents que en ella habitaven, se somi en los abismes." Recull d'eximplis e miracles CCCXVIII
 |  |  |