SOL s

Sou. [abreviatura de "solidos"]

V. sold, sou.

"Item que tot hom qui dixes mall de Deu o de madona Santa Maria o d alcun Sant o santes, que pagaria .C. sols comtants sens tota merce..."
Ordinacions del comtat d'Empúries XIV

SOL s.

Sou.

V. sold, sou.

"Item que tot hom qui dixes mall de Deu o de madona Santa Maria o d alcun Sant o santes, que pagaria .c. sols contants sens tota merce..."
Ordinacions del comtat d'Empúries s. XV

SOL s.

Astre que dona llum i calor als planetes.

V. solell.

"Lo sol appelle la gracia de Deu, car en aquest mon no y res que tant illumene lo mon com lo sol; axi matex, no y altra virtut que tan clara sie com la gracia de Deu..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLVII

"L emperador li demana: -Quina cosa es lo sol?- L infant respos: -Lum e claredat del dia."
L'infant Epitus

"Lo sol de negre se vestrà,
tot esmudat
la lluna gran claror perdra"
Cobles del Judici

"La valor del sol no la conex hom tro fins que s amaga sa calor. Car lo sol es flassada dels pobres. E dien los strolechs que l sol es cent sexanta vegades major que la terra."
Doctrina moral del mallorquí En Pax cap. XXXIV

"Sol es apres, e sta en cascun signe trenta dies .xxiij. hores e mija .vj. puntz; en tota la roda .ccclxv."
MS. n. 216, f. lxxvij, d. Bib. Univ. València

SOL s.

Cinquena nota de l'escala musical i el signe que la representa.

"Lo sol se canta per becayre per la primera deduccio / ha la veu de gama ut, per que direm: ut. re. mi. fa. sol."
Art del Cant pla f. lxxv

SOL adv.

Solament.

V. solament, sols.

"Item que pugen portar en lo peylot e n lo cot e flotxes e garnatxes e en altres semblantz aquestes, botons e granels e pometes, o que s vulen, sol que no costen oltre .XX.s. entre tot..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 169

"Apres, si lo rey d Arago te tramet una letra dient: -Yo vos covit que siau tal dia a les noces de mon fill,- quan tu hauras legit la letra, sol no volras posar aquella, mas tindras la en la ma, e, quan iras per vila, mostrar l as a tos amichs..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXIII

"Sol recitare dos exemplis de la dita censoria, e, aquests recitats, haure assats tractat d aquesta materia."
Canals, Antoni Valeri Màximo 2.300, lib. II, tit. IIII

SÒL s.

Extrem, fi, terme.

"A sol de la val de Iosafat es la font de Siloe..."
Viatge a Terra Santa f. 84 v. Any 1323

"... e les rroses seques estrenyen mes que les fresques quan n es tolt alo blanc que es al sol de les fulles."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 39, c

SÒL s.

Fons, el lloc més baix d'una cosa buida.

"Item, una clocha negra al sol de la caxa."
Inventari dels béns de Joan de Borja, duc de Gandia (s. XV) Arx. Catedral de València, sign. 64: 24. Segle XV

SÒL s.

(Dins un vaixell) Plaça de l'estiba de les mercaderies.

"Senyor de nau o de leny no deu fer de haver d algun hom mercader sol a haver d altre mercader. E si ho fa e l haver qui es sol pendra dan per l altre que va desus, lo senyor de la nau es tengut de restituir lo dan."
Consolat de Mar tit. V, cap. LXIX. Com deu esser fet sol

SOL (DAVALL LO ___) mod.

Sobre la terra, en el món, al món.

"¿No has tu llest
............................
bona muller
no s pot haver
sino de Deu?
Do es tot seu!
Davall lo sol,
Josep tot sol
obtench tal do:"
Roig, Jaume Spill 6.622

SOL (DE ___)

Seient, immoble.

"Con per alcuna cosa pero se demana no moneda nombrada axi con qual que sia cosa no moble o de sol o encara moble o si movent, o per aventura alcun dret encorporal, haut esguart a vera e dreta estimacio de la cosa aquella, aytant sia rebut per esportules quant se poria demanar si a estimacio peccuniaria se demanava..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels salaris dels comissaris

SOL (FER ___) loc.

Lluir, mostrar-se la llum del sol.

"Item prenet una granoylla en la tal ora que sol ni luna no face..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXVIII

SOL (PARTIR LO ___) loc.

Acció d'indicar als combatents en camp clos els llocs respectius que deuen ocupar, de manera que la llum del sol, donant-los a la cara per igual, no pogués proporcionar avantatge a l'un d'ells sobre l'altre.

"Com foren dins los papallons, cascu en lo seu, adobaren se les coses necessaries; exits defora, los fels los partiren lo sol, per que no donas mes a la hu que a l altre en la cara."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LII

"Lo Marques no cura de cirimonies degunes, ans los feu metre uns de una part, altres d altra, segons los havien partit lo sol, e donaren los les llances..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, 43

"Los feels que estaran al camp, reeben los batayllers... e partesquen lo sol en axi que egualment venga a cascun dels batayllers al començament, en guisa que no do mes a la cara a la un que a l altre."
Cancion muy gentil ab la resposta