SIJA s.

Sitja, fossa soterrània per a conservar grans, llegums.

V. sitja.

"Vos que n sija / los angels soterraren
del Rey dels reys / excellent desposada,
bella prudent, / verge pura, loada
entre tots quants / gran lahor meritaren."
Martines, Pero Obra feta per Sancta Catharina 1, IX

SIJASIR v. a.

Apoderar-se, prendre vivament i vigorosament (algú, alguna cosa). [cfr. Francès saisir]

"... veus que soptosament preseren e sijasiren a la anima de Tundal esquivança e fret e pudor no soferible, e tenebres pus escures que les primeres, e gran tribulacio e gran angoxa..."
Visió de Tundal (Clares Valls) 634. Llegendes de l'altra vida.