SENS prep.

Sense.

V. sen, sene, senes, ses.

"Item es estat tocat atras com una part d aur val deu parts d argent sens mes e sens menys..."
Capdevila, Arnau de Tractat e compendi de les monedes cap. V

"... en ordonat repos de pensa, concordant se ab los seus prohismes en tot be e sens alguna repugnancia..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.452, tercer punt

"Mas la ordonança enveiosa dels fats, qui tots temps als volents viure en repos es molesta e contraria, sens causa trasque cauzes d escandel e de inimicicies de aguayts no albirats e no penssats..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 349

SENS QUE loc.

Fora que, exceptat que, llevat que.

"... feu un sospir molt gran e sens que no gosas res dir, comença a plorar fort amargosament..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"... com lo mort fonch fora la porta e la mare apres plorant, dix JhesuXrist misericordios, sens que la dona no li deya res..."
Ferrer, Vicent Quaresma 86, XXXIII

"E com los Grechs, lassats per fatigacio de la mar, foren arribats en terra... proposaren aqui aturar alcuns dies per refrescament lur e sens que a alcu no faessen dempnatge ne enuyg."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 344

SENSAT, A, ADA adj.

Qui ha bon seny; assenyat.

"E si aço fa nostre Senyor d aquells que no han seny acabat, pensar te pots que fa ne enten a fer d aquells sensats e prudents que ab delliberada pensa fan moltes malicies..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XCI

"... car los Romans apellaven tot lo consell de Roma Senat, ço es congregacio sensada e ab seny, car aqui es sobiranament necessari seny e saviesa..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XVII

SENSI s.

Absenta, herba donzell.

V. asens, asensi, donzell, eixenç.

"E la sua leyt del titimal can es mesclada ab la farina de l ordi e donada a beure ab amido mesclat e ab oly d amenles dolçes... e ab sensi e ab suc d olivarda. E aquestes coses que son sobredites referen la força de la leyt del titimal."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 90, a

SENSÍBIL adj.

Sensible, dotat de la facultat d'experimentar sensacions.

"... en axi los homens rics deurien aver certea et industria com donassen als pobres de lurs riquees, tota hora que ls veen sensibils de fam e de set..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 2, cap. 131

SENSIBLE adj.

Dotat de la facultat d'experimentar sensacions.

"Mas no es meravella, car si la pasta fa hom inflar meneyant, ¿quant mes la carn que es sensible?"
Metge, Bernat Lo Somni 2.821, lib. terç

SENSITIU, IVA adj.

Que té disposició per a sentir.

"Item si l nervi que dona sentiment a l hom, sie malalt o embargat, posat emplastre en la partida del cap en la qual es lo nervi sensetiu."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XIII

SENSITIU, IVA adj.

Pertanyent o relatiu als sentits, a la sensació.

"Devets notar que aquestes quatre semblances, la primera ensenya denejar la virtut sensitiva de vicis e de peccats ab la veritat ab conexença de raho..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, metre primer

"Tu veus clarament que la operacio de la part sensitiva no pot esser sen cors."
Metge, Bernat Lo Somni 1.080, lib. primer

"Qui t vol mirar / ab vista sensitiva,
quant ha mes bens, / tu li est pus esquiva."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 39, ed. Pagès - CXII

SENSRAÓ s.

Acte infundat; injustícia.

V. desraó, senraó.

"... excitavem, noresmenys, la gran providencia, benignitat e clemencia divulgada per tot l onivers mon, de la preffata Majestat a la qual veyam manifestament ser feta sensraho per dit Rey de Ffrança reffusant la offerta de la pecunia e restitucio de dits Condats..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXXXI

SENSUAL adj.

Sensitiu, sensible.

"La sensual inclita vestidura,
puys se rompra a tan amarga mort,
la alta part dispensara confort
a la menor prenent greu sepultura."
Comanador Stela Cobles MS. Bib. Univ. de Barcelona (Jardinet d'orats?)

"... car no calgra fer be ne mal, ne calgra esser sol ne luna, ne obra de natura sensual ne intellectual, e tot lo mon fora desordonat, la qual cosa es impossible..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. LVIII

"Aquell voler / per null temps fartarem
que passa d om / lo delit natural,
e sols aquest / es lo mer sensual"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 25, CIII

SENSUALITAT s.

Tendència, inclinació als plaers sensuals, especialment a l'amor carnal.

"E per mostrar la real senyoria que en lo regne de la sensualitat, regint les naturals passions havien tenguda, portaven en lo cap corones d or e d esmalts diversos,..."
Carroç, Francesc Moral Consideració ed. Aguiló, p. 319

"E per ço deya Senecha, que major regne reiges qui reiges si mateix, ço es, reffrenant la sensualitat que enclina hom al mal, que si regia tot lo mon..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, metre V

"Ell es qui venç / la sensualitat:
si be no es / en ell prim moviment,
en ell esta / de tot lo jutgament:
cert guiador / es de la voluntat."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 33, ed. pagès -IV

SENSUALMENT adv.

D'una manera sensual, mitjançant els sentits corporals.

"... conve levar en aquella regla que lo bon cilurgia te en curar una plaga que, per esser perfectament guarida e no sobresanada, es a ell necessari de obrir be aquella e cercar ab la prova, loch encara sensualment si possible es, tots los racons de la plaga..."
Villanueva (editor) Disputa de Jeroni de Sta. Fe contra jueus cap. I. Any 1412