SENES prep.

Sense.

V. sen, sene, sens, ses.

"E volrria sercar
Si m poyria bastar
Sen e entendimen
Perque fos entenen
Tot pla e senes rima
Del som tro a la sima"
Berenguer d'Anoia Mirall de trobar 85

"Perque en trop que n gran jausiment
Poden vostres amichs star,
Car vos ets sola senes par,
De esser sens nul mal star;"
Planys del cavaller Materó 606

SENÈS, ESA s.

Natural de Siena, ciutat d'Itàlia.

"... que alcuna compayia dels Seneses, dels Florentins, dels Plasentins e dels Luqueses no sia reebuda, ne sia daquiavant en la ciutat o en alcun loc del regne de Mayorchues..."
Franqueses de Mallorca De compayia de Seneses no sia el regne

"E sabut que Florentins guerejaven ab Senesos, en favor d ells se dispongue a servir..."
Decameron jornª 3ª novª 9ª

"Plantà l immens / una molt fertil orta
que foreu vos / senesa Catherina,
orta fragrant / ab odor que ns deporta"
Fabra, Jeroni Obres en lahor de senta Caterina de Sena f. sign. biij v

SENESCAL s.

Oficial feudal, majordom i cap de justícia d'una casa reial.

"Quant lo rey entes que aquest era En Guillem de Moncada, senescal, leva s del siti en que seya e pres lo per la ma e assech lo prop si."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. I

SENESCAL DE NAU un. pluri.

Majordom, pitancer, despenser d'una embarcació.

"Aquests aytals / diuen iames no fom
En semblant nau / ans som axi com fim;
Presuman mes / que nosaltres no fem
E l senescal / de nau mata ls de fam."
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 127 v