SEN s.

Ocell. (?)

"E a endeny de poca presa mas tota ora seguex e pren grans aucells axi com gruhes e sens e d altres d aquells semblants."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. Bib. Univ. Barcelona, cap. xxvj

SEN prep.

Sense.

V. sene, senes, sens, ses.

"... per que pendre nom e senyal de Florença, qui ere lo lladre, com be puguessen trobar altres noms, taylla e senyals sen aquell?"
Capdevila, Arnau de Tractat e compendi de les monedes cap. VII

"... sen trobar ne veure cami algu, per aquell loch desert, tot pensos e fatigat, ab los ulls baxos errant anava."
Llull, Romeu Despropriament d'Amor 59

"Enveja vol esser riqua sen bondat."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxxij, d. Bib. Univ. València

"... per ço car l ayre e la serena e la erba li donaria gran alegria... he gran sanitat, en special les cames e los peus serien sen nigun entacament."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls Com deu esser engendrat lo cavall

SEN, [SSEN] s.

Seny, esperit, raó.

V. seny.

"No ha hom tan bon amich com bon sen, ne tan gran enamich com es mal sen."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... que l Jueu encara que hom li allech lo test ab son sen e exposicio vertadera, ell, per fugir a la veritat, dir vos ha que altre es lo sen e la intencio del test, e no aquella que vos li dehits."
Villanueva (editor) Disputa de Jeroni de Sta. Fe contra jueus cap. I. Any 1412

"E, quan es donada de la ssua sement a beure .jª. poca ab la mel, trau los lombrics del ventre, e quan ne donen molta a beure afola el ssen, e per alo se n deu hom guardar que no n do hom molt a beure e no ssoven."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 25, c

"E fo acort de nostre conseyl, car nos no haviem aquel sen que sabessem dar conseyl a nos ni a altruy..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 15

SENABO s.

Senap, mostassa.

V. exanap, senabre, senap.

"Les coses calentz e seques en lo quart grau.
Forbio, ceba marina, anicardia,... alquitra, cenra, belasa, senabo."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 4, b

SENABRE, [SANABRE] s.

Planta de la família de les crucíferes (Sinapis arvensis, L.), la grana de la qual forneix la mostassa.

V. exanap, senabo, senap.

"Sanabre so es mostaya. Entre totes les erbes que tu proveras lou jo. Erba de calent natura e de secha e a aytal força que tira les umors sobiranes e afflaqueix. Mas major forsa ha la sement, e qui menja la sement d ella trau li lo seny."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. XXXIII c

"Sanabre. Sanabre es myllor que no sie molt secha e que sie granat be e de dins groch lo gra, el escalfe e deseque el quart grau e escure e solu e nodreix males humors e done simplea."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 92, b

"Senabre.
Aquestes son les virtuts del senabre entre totes les erbes aquesta es de calent natura e de secha, e ha aytal força que cura les umors subiranes e aflaqueix."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 37; MS. n. 216, f. xxxxvij, c. Bib. Univ. València

SENADOR s.

Membre del senat de l'antiga Roma.

"conservadora
e provisora
dels servidós,
ab senadós
ffa l marit siure;"
Roig, Jaume Spill 11.305

SENALLA, [SANALLA, SENAYA, SANAYA] s.

Espècie de cabàs de palma o d'espart.

"Item, un puntapeus dins una sanalla de palma."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

"... ve t que en Damas lo volen pendre, e ell se lexa en una senalla calar per lo mur de nits, e fuig per esta manera..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXXIII

"item una senalla de palma dins la qual havia quatre faldes de mayla rovellades e dos gorgerins de malla rovellats."
Inventari d'en Pere Becet 183, § I. Any 1430

"Item una senalla de palma en que ha claus, axi grossa com menuda, ab alguns perns de ferre."
Inventari de la galera de la Diputació Arxiu Municipal de Barcelona. Any 1460

"Item, que tots revenedors de formatges puixen tenir, sens tot banch e siti en dia de mercat, una senaya de mija quartera per mostra a fer e menor de mija quartera. e que stia apres del banch on se ven l oli. E qui mes n i posara, pach de ban cinch sols."
Llibre de Mostassaf 11; Capítols de revenedors de volateria e d'ous e de casses, e de mercers e formatges e tenders (Mallorca, 1448)

"Item, una sanaya de palma petita."
Inventari de la casa i església de N. D. de Lluch Mallorca, 20 de juliol de 1478

"Item, una sanalla de palma de tenor de mige quartera."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 24 de juliol de 1434

"Item una senalla plena de cartes."
Inventari del castell de Tous Any 1410

SENALLADA, [SANAYADA] s.

Contingut d'una senalla.

"E puys, en remembrança dels .xij. apostols, aporta en la propria esquena .xij. sanayades de terra dels fonaments."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura Dels béns e de les franqueses que l'emperador Constanti establi a la Sgleya... Ed. Amer, p. 290

SENALLETA s.

Senalla petita.

"Item .j. senalleta pocha en ferramenta vella de pocha valor."
Inventari (1406) Arx. parroquial de Valls

SENAP, [SSENAP] s.

Mostassa.

V. exanap, senabo, senabre.

"E axi com fan les coses amarges axi fan les agudes, axi com lo pebre, e l ssenap, e ls alls e les cebes."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 3, b

SENAPICAR v.

Sinapitzar.

V. sinapitzar.

"Item ruda nous e mel sien senapicades e emplastades, maraveyllosament dissolven la postema malencolica o flecmatica."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. L

SENAR, [SANAR] adj.

Imparell, que no és divisible per dos; i per extensió sobrer, desapariat.

"En aquesta art es que hom muntiplich un nombre par ab altre, e un senar ab un altre per so que sia par; car lo nombre qui es par se pot mils muntiplicar que l senar."
Llull, Ramon Doctrina pueril 4, cap. 74

"Item .i. capero de drap negra senar sens cugulla."
Inventari del rei Martí 142, f. 143 v

"Item .j. capell de palma senar."
Inventari d'Alfons el Magnànim 306; any 1413

"Porpra senar."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur xviij, De leud., f. 251, 3

"Item una guorra negre sanar.
Item una gorra negra doble."
Inventari del castell de Folgons Any 1523

"... que en nom de la dita universitat puxen fer batre e fabricar diners apellats doblencs o doblers en e per la forma que s baten e es fabriquen en la secca diners appellats senars, los quals diners doblenchs sien d aquella matexa ley e talla segons mes e menys que son los senars."
Reial Cèdula de Martí I Burjasot, 8 de juliol de 1407. Arx. Audiència de Mallorca. Lletres reials 1425-1426, f. 433