QUER s.

Roca elevada, escarpada; penya.

"... del terme que es a XX. canes de Montpeller sobre I gran quer que ha en lo conch de Vingrau..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 165

QUERA s.

Serradura o pols produïda en la fusta atacada del corc.

"Dix el Rrazim la vertut de la quera de les biges. Dix que la quera de les biges quan hom n es fexat nedege les plages velles e guarex les..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 31, b

"Item si la malaltia es fresca, lava la e munda la, e despuys gita dessus quera del fust podrida."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xx v, c. Bib. Univ. València

QUERAR v. a.

Consumir a poc a poc, destruir (com el corc).

"Ffebra tens vera,
arma y cos quera,
cotidiana
gloria vana;"
Roig, Jaume Spill 12.097

QUERELLA s.

Disputa, baralla, contesa.

"... troba ls que staven en contrast e debat entre ells, lo qual Emperador pres les querelles dels uns e dels altres per scrit..."
Recull d'eximplis e miracles CXVIII

"... que pagaven be los scuders e los servidors de la sua casa, son loguer e sa soldada a quiscu, e no s retenien les soldades, mas pagaven a tots sens querella."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXVII

QUERELLA, [QUERELA] s.

Dolor, afecció.

"Les quereles de les mares eren manifestades per los batiments e plants, alçaven los hulls al cel e ploraven la publica fortuna..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CXXVI

QUERELLA, [QUEREYLLA] s.

Clam, queixa, declaració mitjançant la qual es denuncia a la justícia una injúria que hom ha sofert.

"... vos estan iutge no devets consentir que dementre algu raonara o dira sa quereylla que negun altre la li estronc ni que l embarc ni que l responc tro que sa rao o sa quereylla sia mostrada, car per ço obliden ço que volen dir."
Obra dels alcaits e dels Jutges Tit. I, lex III

QUERELLADOR, [QUERELADOR] s.

Aquell que es plany en justícia.

V. querellant.

"... en axi que la meytat de aquell doble haja lo querelador e l altra meytat lo Bisbe e Nos qui en fer aquesta justitia ab lo dit Bisbe serem estats."
Constitucions de Catalunya XXI, lib. X, tit. VIII, § VII

QUERELLANT, [QUERELANT] s.

Aquell que es plany en justícia.

V. querellador.

"Mas si l malfaytor e los seus ajudadors al dit querelant algun mal hauran fet, sie esmenat per pau trencada."
Constitucions de Catalunya XXI, lib. X, tit. VIII, § VII

QUERELLAR, [QUERELAR] v. a.

Acusar (algú) en judici.

"... que com algun a instantia del dit procurador... sera querelat en la Audientia del dit senyor [Rey] aquest aytal puxa comparer, tornar penyores e fermar... devant lo veguer o altre official... lo qual official prenga la comparitio en tal manera que lo querelant puxa obtenir justitia del querelat."
Constitucions de Catalunya XXXIII, lib. X, tit. VIII

QUERELLAR-SE v. refl.

Plànyer-se.

"... trametia missatgers al dessus dit comtte Darmanyach e al Rey de França, e encara a n an Bernat Darmanyach com qui se n querellava dels grans dampnatges que se n fahien dins Catalunya..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) Cap. 29

"hoynt son plant
e contemplant
sa passio,
compassio
agui gran d ella;
de qui s querella
volgui sentir,
e, sens mentir,
de mot a mot
m o conta tot,
llarch rahonant"
Roig, Jaume Spill 5.337

QUERELLÓS, OSA s.

Aquell que es complau a querellar.

"Iros e querellos no s avenen be."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus. Bib. prov. Tarragona

QUERELLOSAMENT, [QUERELOSAMENT] adv.

D'una manera querellosa; en forma de querella.

"A vostra gran reverencia e paternitat e a vostro molt reverent e segrat capitol exposeu querelosament los Consellers e prohomens de la universitat de la vila Dagualada..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1422

"... per l onorable mossen Johan Dalmau, conseller seguon, fou exposat querelosament e ab gran complante com en l any prop pessat sie stada feta o seguida collusio..."
Novells ardits 16 de juny de 1459