PITJA s.
Enginy o parany que serveix per atreure o prendre animals.
"Qui para piges, cepons, laços o altres ginys per pendre besties o aus feres..." Costums de Tortosa lib. tercer, rúbr. XII, II
"... que tot hom que s guart d aytal loc, que piges hi ha parades, o altres ginyas que aqui sin parats." Costums de Tortosa lib. tercer, rúbr. XII, II
 PITJANETA, [PITXANETA] s.
Tancador de pressió o pitjament.
"Item un rest de perles qui son .XXXIII. grans ab .IIII. balaxos ab pitxaneta d or." Inventari del castell de Tous Any 1410
 PITJAR v. a.
Compel·lir.
"... me entrelligassa axi ab una questio que m feu del temps de la mort de Jhesu Xpst, e pitga m axi ab la instancia que m dona tan aparent, que hun gran temps estigui entre mi mateix." Canals, Antoni Llibre de Sèneca de Providencia Pròleg
 PITJAR, [PIJAR] v. a.
Sostenir amb petges, puntals.
"item que us costa fusta per pijar los archs e fonaments dels dits alberchs..." Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, LXV
 PITJAT, ADA adj.
Perseguit de prop; estalonat, ada.
"... e que resistissem e contrastassem a les companyes estranyes que son dins nostra senyoria e aquelles tinguessem pijades e stretes..." Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.957, f. 192) Curiae sigilli secreti 6, reg. 1.957, f. 192 r, § 3, l. 8 (Joan I, 1389/90)
 PITJAT, ADA adj.
Sostingut per pitges; apuntalat, ada.
"E dix que no es perill algun axi empero que en aquell cas los archs fossen ben ençindriats e ben pitjats en tal forma que no posquessen empenyer." Villanueva (editor) Deliberació del capítol de la Seu de Girona t. XII, doc. XXXIV
 PITJAT, ADA adj.
Oprès, esa; subjugat, ada.
"... que ell tingues aquells infants e que n faça rey de Castella. E que axi tendria la casa de Castella pitgada e lligada a sa volentat." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. XL
"E vuy al segur se pot fer lexant vosaltres algun nombre de rossins en aquexa vila, per tenir pitjats los de Tarrega que no s pusquen moure..." Llibre de la Universitat Igualada, 1463
 PITJAT, ADA adj.
Dotat de peu o base.
"... li esdevench que per tal com la caxa no estava ben pitjada, pres un gran lats, e apres lo seu moviment caygue, e caent feu una gran remor..." Decameron jornª 4ª novª 10ª
 |  |  |