INDUIR, [ENDUIR] v. a.
Menar a, incitar.
"Car moltes coses veig induhints mi a creure que les animes dels bruts sien inmortals, axi com son aquelles dels homens. -Quals son aquellas que a creura aço te induen?" Metge, Bernat Lo Somni lib. I
"Lo estament real requir que indueixca los altres a virtut..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXVI
"... mostra li de fer oracio, e endui la a la fe christiana, que encara no ere christiana, mas ella tot dia la induye a la fe..." Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLVI
"Cert alguna altra cosa no t hi induhia sino que vosaltres totes sou tals que ab les culpes dels altres voleu cobrir los vostres mals." Decameron jornª 5ª novª 10ª
"Car moltes coses veig induhints mi a creure que les animes dels bruts sien inmortals, axi com aquelles dels homens." Metge, Bernat Lo Somni primer tractat
"Sizenament, la posicio de l eximpli induint eximplis de moltes coses feytes et observades." Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres
"E pus ha ton voler mermat, Ja lo t ha enduit a peccat;" Llull, Ramon Medicina de pecat IVa part, XXI
"... e ella va la nodrir be e quan sabe be parlar mostra li com se devie senyar, e depuix quan fo gran de .vj. o .vij. anys mostra li de fer oracio e endui la a la fe christiana..." Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLVI
 |  |  |