GRESCA, [GREESCA, GRAESCA, GRAESCHA, GRESCHA] s.

Cert joc de daus.

"... ans estarem en aquella esperança en que esta lo jugador qui juga a la greesca e ha dau e espera que guanyara per .vj. .iiij. o per quines..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.263, f. 37 v) Sigilli secreti 131, reg. 1.263, f. 37 v, § 1, l. 9 (Pere III, 1378/79)

"... que aquell home era gran jugador e era gran ladre; e ell demana a l home si era veritat ço que aquells deien, e ell respos que ell era ladre per ço que pugues jugar a la graesca..."
Llull, Ramon Blanquerna 11, cap. 76

"Com de poch en sa se ha trobat un joch que dihuen de Naips que es cosa damnosa, lo Consell vol que sia tengut en los jochs vedats, segons los establiments, aixi com de gresca."
Llibre de Memòries València, 1384

"Lo Senat sta tot lo dia en consell, hi en aquell mateix temps los ribalts stan en les plasses juguant a la grescha, o en la cuyna, o en la taverna, ho despenen lur temps en alguna follia."
Canals, Antoni De Providència cap. setè

"Item done al senyor infant en la viala de Saranyena, en la present mes de Ffebrer, a obs de jugar a la graescha, xv. solidos jaccenses."
Itinerari de l'infant Pere n. 137

".vj. Item, si negun acullira o sostendra joch de grescha o de riffa o de altra joch de tafureria, que sia foragitat de la companyia de l offici."
De l'ordinació dels Argenters Mallorca, 23 de març de 1370