FIAR v. intr.

Tenir confiança.

"Apres dix: -Qui haura grat de mi, ni que fiara de mi que no he sabuda guardar a mi matexa?"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVIII

"Mas los desastruchs, no conexents qui ls fa be e los ama de bon cor, fiant mes de una cativa, o de una serventa... que de lurs mullers..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.667, lib. quart

FIAR v. a.

Fer confiança.

"vostres dines
e quant teniu
de mi u cobriu:
res no m fiau
ni confiau
sabes guardar;"
Roig, Jaume Spill 4.364

FIAR v. a.

Vendre a crèdit.

"lo fer obrar
debanadores,
llates de stores,
peses, graneres
que les fusteres
als catius fien;
tanbe u venien
tot en les festes."
Roig, Jaume Spill 7.530

FIAR-SE v. n.



"be m trahira, si poxes,
aquest traydor qui per aver
m a liurada sa muyler;
be son yo foyll e orat
que ab ell me son fiat;"
Llibre dels Set Savis de Roma 1.634

FIAR-SE v. refl.

Confiar, haver confiança en.

"Empero ell se fiava tant en la sua cavalleria e en lo gran poder que havia, que posa en son cor que no hagues dupte d ell."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XLII

"Ab falsses tretas m a venssut
Aquest traydor ab qui m fiave,"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 94

"En tres coses no s pot hom fiar: rey, e mar, e temps."
Bonsenyor, Jafuda Llibre de paraules de savis e filosofs 30, cap. II