FERIR v. n.
Atènyer a; acabar en, donar fi en.
"... lo cloquer de la dita Seu pres lo canto del carrer qui va ferir a l alberch del Degá." Salzet, Mateu Cronicon Any 1404
 FERIR v. a.
Nafrar.
"Dones axi com deman D om lo glavi ateny E l anamich empeny Que l fer e l met a mort, Ab saviesa fort Farrets los anamichs." March, Pere L'arnès del cavaller 656
 FERIR, [FFERIR] v. a.
Batre, copejar.
"Amarchs sospirs, sanglots ab molta pena senti fferir / lo dolç pits virginal, de plors cubert, / gemechs e aspre mal, per lo turment / del ffill estava plena." Martines, Pero Poesies de Pero Martines 25, V
"Axi cells qui de tot lur cor e de tota lur força e vigor cerquen los dits delits, feren si mateys fortment." Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, metre VII
"E vull te pregar e t prech que tu axi mateix prechs ton fill que ab la sua treta d or fira la senyora de Mila en la pus pregona part del seu cor..." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 85
 |  |  |