ESCLAU s.

Eunuc.

"Mas la medzina que es justada ab la horina dels infantz e dels esclaus es hobrada en escurar l aur e l argent e les plages com es dit."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 103, b

ESCLAU s.

Aquell que sofreix la dominació d'un fet, d'un sentiment, d'un principi.

"... digues me... si veure james aquella de qui son esclau e sens la qual la senyoria de tot lo mon menysprearia... si m vol be e si m te per seu..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

ESCLAU s.

Petjada, rastre, traça.

"On, com la fembra qui ama molt sa filla la qual ha perduda e troba la petja d alcun home e seguex aquell esclau creent e havent fe que sia l esclau de sa fila: on adoncs es la fe sua falsa, pus l esclau es d ome e ella ha creensa que sia de sa filla."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 14, cap. 240

"E cavalcaren, e anaren al camp, e vaeren l esclau del cavall e tot ço que l senescal los hach dit."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XCI

"Lo Mestre apres gran pas mog d aqui,
Torbat un poch de ira per semblançes:
On io tantost dels cargats me parti
Seguint l esclau d aquelles cares plantes."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. XXIII, 145

"Per ço car fo home mort crucificat, e per ço aquells qui s guaben qui son sos amadors, seguesquen son esclau."
Llull, Ramon Llibre d'Amic e Amat 101

ESCLAU, AVA s.

Aquell que viu sota l'absoluta subjecció d'altri que el té captivat o comprat.

"Deye Jhesu Xrist: -Servens sou, car cert es que nengu que face peccat mortal no es franch, ans es sclau del peccat; axi, sclaus sou de peccat, e aquesta cadena de captivitat no la podeu trencar, si ja per poder infinit de Deu no s trencha."
Ferrer, Vicent Quaresma 34, XII

"... contrasten o en altra manera no fan son dever, que lurs sotsmesos, o esclaus, o altres infeels, per preycacio o en altra deguda manera venguen a la fe christiana."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 586, primer punt, cap. dotzè