ENFRE, [ENFFRE, ENFRA] prep.
Entre, enmig de.
V. denfre, entre.
"E aço es que departex enfre la nineta e la visio, e a nom aquesta la malaltia de l ayga." Joan Jacme Alcoatí f. XXV v, b
"E per tant car esser aplegades tantes fustes no pot esser sens gran empresa enfre lo duch Rayner, Xarles d Anjou e Genovesos per fer hun gran dan an aquesta terra..." Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) L
"... e que ell major anti Christ qui esser deu aura complit son cors d enfra los primers .xl. anys d aquest centenar." Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xxx, v
"Aquesta salsa no deu esser molt vermella mas que sia de collor enffre canyella e saffra" Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiij, b. Bib. Univ. València
 ENFREDAR v. a.
Refredar, refrigerar, refrescar.
"Item si la febre no sia molt aguda, sie donat via a beure ab molta aigua mesclada. Car molt enfreda e obre los estrenyimentz del fetge e de la melsa..." Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLV
 ENFREGEDAR v. a.
Refredar, refrescar.
"Item si la materia sera molt calda, e subtill, e mala, sie donada triaga ab coses qui facen dormir. Demantinent asnaven la dolor, congelan e enfregedan les humors." Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIV
 ENFREGIDENT adj.
Refrigerant.
"Si l esperit animal sie inflamat, donat coses enfregidentz e conforten lo cor, axi com perles, sandals, rasura de vori." Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIII
 ENFRENAMENT s.
Brida o part de l'arnès del cavall que comprèn, ultra el fre, la capçana i les regnes amb els seus ornaments.
V. afrenament.
"Item, ensellaments e enfrenaments nous e richs." "Totes, empero, les altres vestidures, ensellaments, enfrenaments e altres coses... restituisen e tornassen..." Llibre de Memòries València, 1371
"No vull plus aver cura De tenir parlament Daycest enfrenament Tro us diga lo cavayll Qui per lonc temps defayll Que no stia ab vos." March, Pere L'arnès del cavaller 884
"Totes, empero, les altres vestidures, ensellaments, enfrenaments e altres coses que ells haguessen hauts o haudes per la dita rao restituisen e tornassen..." Llibre de Memòries València, 21de novembre de 1371
 ENFRENAR v. a.
Posar el fre a una bèstia cavallina; embridar.
"... si se n entraren en lo stable e si prengueren .iiij. cavalls dels millors que hi trobaren e ensellaren los e los enfrenaren..." Història de Jacob Xalabín f. I. j. V
"Les tres per al mosso son: que sia bona d enffrenar, e bona d encellar, e bona de fferrar." Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. terç
 ENFRENAT, ADA adj.
Posar el fre, referit a bèsties cavallars.
"... que nengun de qualsevulla stament que sia ecclesiastich o religios, etc. no puguen tenir mul ni mula enfrenats o ensellats per son us..." Furs de València (ed. Pastor, València 1547) Secunda pars Ferdinandus Rex. Any 1488
"... Paris feu pujar Helena, hornada de vestadures reyals per Paris a ella liurades, en .j. cavall de gran ballesa, ensellat e enfrenat de sella e de fre d or..." Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VII, 3.378
"Com bestiola- dix- enfrenada, han enguanada ami, na trista!" Roig, Jaume Spill 5.350
 ENFRENELLAR v. a.
Afrenellar, entrelligar.
V. afrenellar.
"fes hi mallada, pren hi posada, be t hi valleja, fort t hi ormeja e t enfrenella." Roig, Jaume Spill 12.791
 ENFRESAT, ADA adj.
Guarnit, ida; ornat de fres.
"On, com asso sia en axi, doncs qui vol amar los homens qui vos amen, no menyspreen les gonelles velles de vil drap qui pujen com les vermelles noves enfresades devallen..." Llull, Ramon Llibre de Contemplació 15, cap. 281
 |  |  |