ENADIR v. a.

Afegir, sumar, augmentar.

V. Cf. Furs de València "enadeix los senyor rei....

"Qui prova enadex en son saber."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 203

"Als miracles de la crisma que us scrivim, podets ara enadir un altre semblant qui se n es devengut en la vila de Castello de Burriana..."
Villanueva (editor) Lletra dels jurats de València 22 de juliol de 1391, t. II, ap. docs. VI

"Aço no calrria pus declarar, mas encara hi enadesch aço: Deu ha creat e fet cascun hom de no res, e ell es poderos a salvar o a dampnar..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primera partida, VII

"Axi mateix cell qui es complidament poderos no deu esser menyspreat, ans es digne de honor. donchs honor se deu enadir ab poder e ab compliment..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa IX