DIUMENGE s.
El primer dia de la setmana, consagrat al descans i a la devoció.
V. dicmenge, digmenge, dimenge, diomenge.
"... que deu donar a meniar tres iorns de la septmana carn, ço es a saber: el diumenge, e en lo dimarts e en lo dijous..." Consolat de Mar tit. III, CXLIV
"E lo diumenge apres l almirayll feu dinar tot hom per lo mati e mana que tot hom se guarnis qui fos en les sues galees..." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXXV
"E en dia del diumenge pregava ls que per gracia de amor e de caritat que tuyt ensemps ab el presesen lur menyar." Vida de sant Apol·loni MS. Moliné
"Item, deu colre los diumenges e totes altres festes manades per la Sglesia a colre..." Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.070, segon punt
 DIUMENGE DE CARNESTOLTES un. pluri.
La quinquagèsima.
"... certiffich vostra excellent senyoria com nostre senyor lo papa intra en la present ciutat lo diumenge de Carnestoltes e fou solemtnement reebut..." Lletra de Jordi d'Ornos a Alfons el Magnànim Florència, 8 de març de 1419
 DIUMENGE DE LA ROSA un. pluri.
El quart diumenge de quaresma.
V. rosa, rosa d'or.
"Diumenge a iiij. de march, qui fonch lo quart diumenge de Quaresma, ço es, diumenge de la rosa, en lo mercat de València, a la part dels lances, jugaren bous, hon fonch lo senyor rey e senyora reyna..." Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 113 v
 DIUMENGE DE LA TRINITAT un. pluri.
Festa en honor d'aquest misteri; el primer diumenge que segueix la pentecosta.
"Les primeres nupcies entren cada any lo jorn de sanct Ylari..." "Les derreres entren lo diumenge de la Trinitat, e duren fins a l advent." Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. cvij
 |  |  |