DEFUNT, A s. i adj.
Difunt, mort.
"... los dits presoners,... faran o faran fer demanda del dit bescompte o falla als bens del dit defunt, o a sos hereus, o aquells qui tendran los bens d aquell si l dit defunt haura fet testament..." Consolat de Mar tit. XIII, cap. CCXCIII
"... e, per oracions per tu he dites, vulles delliurar les animes de mon pare e de ma mare e de lurs fills e filles, nets e netes que son fora de aquest mon, e de totes animes xristianes deffuntes, e los corssos de ma muller, de mon fill..." Catecisme MS. n. 216, f. cij, b. Bib. Univ. València
"Yo stich be per gratia de Deu; e jatssia que als defuncts aproffiten soven les suffragias dels vius, no fretur molt de res possibla a homens. Metge, Bernat Lo Somni 1.624, lib. segon
 DEFUNTAR v. n.
Morir.
"amor a temps esta n l om com defunta e puys reviu, mostrant s en part a tota:" March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 173, CXII
 |  |  |