CANTAR s.

L'acció de cantar; cant, cançó.

V. xantar.

"Que l vos ama be ha .v. anys
Que ha soferts mants afanys,
Totes vets gardant vostra honor
E que s fa trop gran leusador
Cant de vos fa cantar ni dansa,"
Planys del cavaller Materó 451

"Semblants cantás
totes los hoen;
ab amen clohen
llur bon acort;
van se n a l ort,
dexen lo cor."
Roig, Jaume Spill 5.394

CANTAR v. a.

Proferir sons amb modulacions melodioses de la veu.

V. xantar.

"... e tenint Ipolit lo cap en les faldes de la Emperadriu, ell la suplica que cantas una canço per amor sua, la qual cantava ab molt gran perfeccio e de bona gracia."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLVIII

"Stavan li davant tres donzelles les quals ab diverses veus cantant se concordaven ab ella, e certes, si los angels cantaven davant lo Salvador maior dolçor no porien mostrar."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 83

"Item que manam donar caritativament a .j. orat qui cantava en ffrances .j. fflori."
Lletra de la reina Maria A Bernat de Galbes (Barcelona, 2 de maig de 1422). Arxiu Corona d'Aragó (reg. 3.218, f. 2 v)

CANTAR s.

Reclam, crit que es fa imitant el cant o la veu d'un ocell per atreure'l i haver-lo.

"Item, mana que null hom ne neguna persona no gos pendre, ne fer pendre en la dita illa neguna perdiu ab filats ne ab ballesta ne ab granades, ni cantar, ni ab altre engin, ..."
Crida pública a Mallorca 2; Contra Caçadors. Mallorca, 9 d'agost de 1392

CANTAR v. n.

Emetre sons (referit als ocells).

"E tan longament ella s trebaylava per aytal manera, entro que l gall canta, qui es senyal que hom deu anar dormir."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. III, 862

"E tentost lo gal canta e recorda s sent Pere de ço que Ihesu Xrist avia dit: -Ans que lo gal canta iij. vegades me auras renegat."
Fenollar, B. i Martines, P. Història de la passió de N. S. Déu Jesucrist MS. 67 de Sant Cugat.- Arxiu Corona d'Aragó

CANTAR v. a.

Celebrar, lloar, exaltar.

"que res tant dolç / no es com la qumplanta
de vostre cor / a qui la saborex,
si mon deffalt / un tal be no merex,
senta l soccos / que de vos lo mon canta."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 93, V

"E si veyts aycel passar
Que deyts que tant vos ha cantada,
Tan sempre, ab cara irada
Entrats vos en tost e corrent
E no li fassats bell parvent"
Planys del cavaller Materó 639

CÀNTAR s.

Cànter.

"... axi com lo cantar que si hom lo fer pot hom conexer si es tranjiat o cencer."
Màximes morals Docs. Arx. C. d'A. v. 13, p. 172

CÀNTARA s.

Peix de mar, mengívol, si bé de gust poc agradable.

"Item ordenaren que oblades, sarchs, sorells... cantera, variada, morruda, lop... aranyes y ratas se vena a dotze diners la lliura......................................XII d."
Crides de Mallorca XL

CANTÀRIDA s.

Insecte coleòpter de l'espècie Cantharis vesicatoria, L., amb la pólvora del qual són preparats veixigatoris.

"aranya ab tela,
tava, mustela,
vespa, alacrà,
......................
vibra parida
e cantarida,"
Roig, Jaume Spill 7.705

"Prin orpiment vermeyl e groc, e vidriol, e cantarides, e sal armoniach e alum, de cascu .i. argens..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxxij, a

"Cantarides o cubeles.
Dix Galien que can son picades e metudes sobre les ungles, tolen los seynals blancs que y son e les berruges."
"E les myllors son aqueles que hom trobe en les meses, e eles podrexen e escalfen e escorxen..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 101, c

CANTARIDIS s.

Cantàrida, insecte coleòpter, emprat sovint per a emmetzinar.

"-O, gran cosa t a esdevenguda! car la força has aconseguida d una cuca dita cantaridis, qui porta veri en lo bech."
Canals, Antoni Valeri Màximo 755, lib. VI, tit. II