CANT s.
Acció de cantar.
"...e sonava uns orguens e cantava ab tanta dolçor de melodia que yo no crech que millor so ne millor cant fos james, ne sia ara, ne pusca esser d açi avant."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 83
"Apres ve lo poble virginal, qui en gir del Senyor canta un gran cant dolç de amor, lo qual cant no sab ne canta negun sino ells..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.874, tercer punt
 CANT s.
Vora, costat més estret d'un objecte, cantell.
V. cantell.
"Encara, si lo senyor de la nau fara metre res en cant, que es a entendre envert, tot lo damnatge que n sia pagat."
Consolat de Mar tit. V, cap. LXVIII
CANT s.
Solfa, música notada.
V. nota de cant, notat de cant.
"Item un altro libre poch scrit en pregamins, de cant, lo qual comence en lo negre: Gregorius presul, e feneix: Michi autem, cubert de posts cubertes de albadina vermeya e squinsada."
Inventari del rei Martí 357, f. 70, v
CANT PLA un. pluri.
Cant de l'Església romana, de veus unides i la seva notació o escriptura sobre quatre línies.
"Item altre libre de la mateixa forma, appellat antifoner, tot notat de cant pla, scrit e notat en pergami..."
Inventari del Conestable Pere de Portugal 88. Any 1466
"Devem saber que en el art del cant pla tenint set letres, hi per multiplicacio diem que son vint, les quals son aquestes: ..."
Art del Cant pla f. lxxiij
"Item hun oficier de forma gran de cant pla."
Inventari del príncep de Viana Any 1461
CANTADOR, A s.
Persona que canta sovint o que fa l'ofici de cantar.
V. cantor.
"Aquests dos eren bells sonadors e cantadors, pero mes Paris."
Paris e Viana 36
"Axi matex vos prech no vullats dormir gran die ni esser massa gran cantadora ni massa dançadora."
Lletra del marquès de Villena a sa filla dona Joana MS. Acadèmia de Bones Lletres
"Mas Ponç Dorcau era home noble de linage... alegre cantador, tot enamorat e finalment ben volgut de quantes persones lo havien en privadesa."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, 38
CANTADOR, A s.
Proclamador, elogiador, celebrador.
"Parla l amant.-
Bon cantador / yo no so de tal cosa
Ni axi poch / plorar me n plau ni m cur,
Ni en gabar / negu mon cor no s posa,
Car çert mes am / estar me tot segur."
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci Canç. de Saragossa, f. 287 v
CANTADOR, A adj.
Que s'ha de cantar, que deu cantar-se.
"... e la part dels libres a les hores deydores e cantadores ensemps ab l escolan de la cappella port, en tal manera, que la on a nos mils plaura les hores puscam oyr."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Escolan de la almoyna
CANTAL s.
Còdol, pedra.
"E quant foren ben prop, aquells de llains van deserrar llurs ballestes e trameseren los pedres, e cantals gitaren per los murs avall..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXVIII
"... si que l rey, qui era dels primers a peu, pres de grans colps de pedres e de cantals, si que l scut li trencaren del tot de sobre."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXXIV
"... e .j. sarray tira d un terrat un cantal e dona a n Artal Dalago sus el capel de ferre, si que l derroca del caval, e d aquel colp ach a morir..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 291
"cert hun cantal
ben escalfat
de vi ruxat
es fina cosa,"
Roig, Jaume Spill 8.170
"E veus aci la raho per que havem pedra e mal temps a vegades, e es maravella de Deus com no tramet cantals que esfondrassen la ciutat o vila, mas encara o fa dolçament."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. VI. f. 21 v
"Que us en diria? La batalla fo molt fort, e les nostres fembres ab cantals e ab pedres que yo havia feytes metre el mur, que la barbacana defensaven tan regent que maravella era..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXVIII
CANTALADA s.
Cop de cantal.
"... e als altres donaren tals cantalades desus que tots los escuts los trencaven..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 176
CANTANT adj.
Que canta.
"Vosaltres veets, del oçells e dels animals, que ls cantants son acomparats a folls e a necgligents..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.320, segona partida, XIV
CANTAR s.
L'acció de cantar; cant, cançó.
V. xantar.
"Que l vos ama be ha .v. anys
Que ha soferts mants afanys,
Totes vets gardant vostra honor
E que s fa trop gran leusador
Cant de vos fa cantar ni dansa,"
Planys del cavaller Materó 451
"Semblants cantás
totes los hoen;
ab amen clohen
llur bon acort;
van se n a l ort,
dexen lo cor."
Roig, Jaume Spill 5.394
CANTAR v. a.
Proferir sons amb modulacions melodioses de la veu.
V. xantar.
"... e tenint Ipolit lo cap en les faldes de la Emperadriu, ell la suplica que cantas una canço per amor sua, la qual cantava ab molt gran perfeccio e de bona gracia."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLVIII
"Stavan li davant tres donzelles les quals ab diverses veus cantant se concordaven ab ella, e certes, si los angels cantaven davant lo Salvador maior dolçor no porien mostrar."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 83
"Item que manam donar caritativament a .j. orat qui cantava en ffrances .j. fflori."
Lletra de la reina Maria A Bernat de Galbes (Barcelona, 2 de maig de 1422). Arxiu Corona d'Aragó (reg. 3.218, f. 2 v)
| | |
