BROLLAR v. a.

Sorgir, rajar líquid.

"... desliga s les benes, esquinça los draps, solta la nafra, feu brollar la sanch, e, ab la sua man dreta forts e vigorosa, trague l esperit de la pregonea de les sues entramenes..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.616, lib. IIII, tit. VI

"... car del retret de la mia anima dolorosos sospirs spiren, e los meus ulls fonts de amargues lagremes brollen e ab dolor que lo meu cor squinçat travessa."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLXXIV

"Vos sou la font / brollant nostra salut
Sacrari ferm / de gracia abundant"
Gassull, Jaume Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

BROLLAR v. intr.

Sorgir, rajar, fluir un líquid.

"Escolta: -a que fer sisterna en casa per a plegar aygua, que ja y ha fontana que tots jorns brulle en loch sech."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum IV, 69 v