ALLENS, [ALENS] adv.
Allèn, demés.
V. allèn, allenre.
"... e guarda los dies del mes... e allo que trobaras en dret dels grans, menuts e segons alens que ha passat lo sol en lo mig dia d aquell signe que es ab aquell mes." Almanach perpetual MS. n. 216, f. cvj, d. Bib. Univ. València
"... ayau un fferro que sia larch e al cap voltat e tallant, e meteu lo sobre la ffava un cas de coltell e tirau ffort ffins a les dents e arrencau li la ffava e lexau la ben desanchar e passau per alens lo dit ferro e sia calt." Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XIIII
 |  |  |