ADRET adv.
Adretament, d'una manera adreta; justament.
"Eternitat Contra vos ay errat Mant temps en mant mortal peccat, Don me penet E mi adret sotsmet Per ço que n aya meylor dret." Llull, Ramon Medicina de pecat IIa part, VI
 ADRET, A adj.
Qui és dotat de bona conformació corporal, ben complexionat.
"Dexaren Oliba, comte de Rossello e Cerdanya, qui era jerma del comte mort, per causa que no era adret de sos membres, e havien mester senyor e capita per los moros qui ls estaven vehins." Turell, Gabriel Record 53
"... el asaya si s poria levar e en so q el ho aseya si s troba si sa e adret con si el anch no agues aut mal al yorn de sa vide..." Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 128 v
"Molts homens, Senyer, si han fill o filla qui no sia sencer o adret de sos membres, enans lo us daran..." Llull, Ramon Llibre de Contemplació 5, cap. 91
"E de usar, o recorrer a persones qui n usen, o dar fe en ahuyrs, ço es trobaments, volaments, cants o gests de ocells, en gest, sguart o encontra de hom o de fembra, adret o diforme, ..." Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 48, primer punt, cap. primer
 ADRETAMENT adv.
D'una manera adreta; justament, regularment.
"E trobaras axi breument paren los anys adretament, com Jheu Xrist fon incarnat en la Verge, en veritat" MS. n. 216, f. lxiiij, b. Bib. Univ. València
 ADRETURAR-SE v. refl.
Encaminar-se dretament; adreçar-se, dirigir-se.
"... e axi com ell ab superbia contra Deu se adretura, axi per lo contrari Jhesus se hagues humiliar..." Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCCLXXIX
 |  |  |