ĀNCORA s.

Instrument de ferro amb dos garfis ganxuts o becs que, llanįat al fons de l'aigua, assegura les embarcacions a les quals estā pres per un cap de corda.

V. āncora de ferro.

"E l rey mana que la seguent mitja nit las galeas levassen las ancoras e que fos fet suaument e ab caylament... com las galeas e las taridas solament se tenian ab una ancora..."
Marsili, Pere Crōnica (Marsili) cap. XVIII

"E nos manam cant vingues a la mija nuyt que les galees levassen les ancores, e que nuyl hom no cridas ayoį, mas en semblant d ayoį que ferissen ab .j. fust en la proa de les tarides e de les galees al levar de la ancora, car bon port hi havia e no havia obs pus d una ancora."
Rei Jaume I Crōnica (Rei Jaume I) (ed. Aguilķ, 1873) 49

"Pren me n axi / com al patro que n platga
te sa gran nau, / e peus aver castell:
vehent lo cel / esser molt clar e bell,
creu fermament / d un ancora ssats haja."
March, Ausiās Obres d'Ausiās March 1, II