VITUPERAR v. a.

Injuriar, blasmar, censurar.

"Axi com fahent fals testimoni, diffamant o vituperant algu, jurant o blasfemant Deu, per ço que per la gola ixen estes paraules, en lo coll de la anima sta la cadena: lo hun cap al coll, l altre a infern..."
Ferrer, Vicent Quaresma 40, XII

"La tretzena, loar tempradament: e no tornes a vituperar al que molt has loat..."
Villanueva (editor) Viage literario t. II, ap. docs. VIII

"Empero tota vegada que parlaras de coses grans no las vulles dir ab superbia, specialment com loes negu ne l vituperes."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

"Axi mateix te guarda de vituperar o de malayr o de menaçar a persona que no sia sots tu posada..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.371, cap. VII

"-Seynor, aquest a vituperats tots los bons homens de son linatge et del Regne, e tots temps serie seyal de vergonya et de confusio a tots..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xl