VITUPERABLE adj.

Mereixedor de vituperi, de blasme.

"Car la furor tua fonch tanta que no sabent ço que feyes morist, e per ço no t deu esser comptat a virtut, sino solament que no volguist oyr aquell tan vituperable mot de repudiada..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 70

"... car, com Alceo, poeta, per gran hoy que li portava, ab son abte enginy hagues mal parlat e tractat contra lo dit Pictaco, feent versos vituperables en improperi seu..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 511, lib. IIII, tit. I

"Aquesta carn fferida es la somera sobre la qual l espirit ergullos e desonest cavalca e va lla hon vol per vituperables desigs, crexent la malaltia..."
Martines, Pero Mirall dels divinals assots cap. VIII