VEDAR v. a.

Posar vet, interdicte, excomunió.

"E lo vicari feu vedar a qui tingues lo seu breviari... e lo arbre se sequa,... Hagueren lo a tallar e trobaren lo breviari de dins e enteneren que l vet lo havie fet secar."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. III, f. 96

"... e car ab suaus paraules e ab contriccio de cor deu esser fet vet, per aço fo jutjat que lo canonge de suavetat anas vedar lo princep."
Llull, Ramon Blanquerna 5, cap. 70

"E lo papa respos: -Nos justament havem enantat contra lo rey vostre, e qui aço no creu siats cert que s vedat e descombregat..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CIIII