VALER v. n.
Ser útil.
"Les quals, si naturalment son compostes, axi han estar que no y val alguna maestria..." Metge, Bernat Lo Somni 137, terç libre
"Dix .D. que les faves engendren males umors e valen a la tos e engrexen..." Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 38, a
"Dix .D. que la rruda es de .ij. maneres: salvadge e d orta, e la salvadge... es pus agut e no val res a menjar..." Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 72, b
"Dich te que son encara moltes altres maneres, les quals poden valer a conexer la manera de la cambiada amor..." Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. XCIV
| | |