TRISTOR s.

Sofriment que causa melancolia, amargor aflictiva de l'esperit, tristesa.

V. tristança, tristea, tristesa, tristícia, tristura.

"... que vos, Senyora, havets hauda febra, de la qual cosa, Senyora, jo son stada fort irada e n e gran tristor..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.811, f. 71 v) Varia Infantisse Mathe 3. Familiare, reg. 1.811, f. 71 v, § 1, l. 7 (Pere III, 1374/76)

"... per dolor e fellonia gita s al llit, e hac tanta de tristor ab si enleix que hanch no fo pus ardis."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLXVII

"Pus son reclamada
Ab tanta fervor,
Siau advocada
En tanta tristor."
Cançoner de Nadal xxj

"... e si les mies paraules no t movien a pietat, te devien induyr a merce les mies lagremes e la tristor de la mia cara..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXXI

"... car sovent me he donat a tristor e pres enuig de fer be, lo qual podia fer."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.519, tercer punt