TORBAR-SE v. refl.
Ser pres de torbació; contorbar-se, confondre's d'esperit; descompondre's.
"Esta manera tench Jhesu Xrist, e conforta los apostols dient: -Mos fills, poch temps he estat ab vosaltres; axi estats forts e no us torbets en vostre cor..." Ferrer, Vicent Quaresma 85, XLII
"Tantes de paraules hac de la una part e de la altre, que tota la cort se torba, e la eleccio fo empatxada..." Llull, Ramon Fèlix de les maravelles setena part, cap. II
| | |