TESTIFICAR v. n.

Testimoniar, atestar; assegurar, afirmar.

"Encara, Senyor, que avem en nostra ley que fembra no deu esser presa en testimoni ni deu testificar."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 8; XVI

"E donchs, pus tan virtuosos homens testifiquen en los dits actes, be es digna cosa que la peraula de l hom savi sia creguda quant ses obres testifiquen a les sues peraules..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"mals amaguats
molts articulen;
metges tribulen
ffals testifiquen."
Roig, Jaume Spill 5.944

"E ¿que val, diu ell, abraçar ab paraules aquestes coses, la força de les quals es tanta com alcuns han testificat o demostrat, per sosteniment de dan de lur propria salut e de lur propri be?"
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.551, segona partida, XVI

"inpertinent
ffora stat vist
que Jhesucrist
testificat
ffos e preycat
per mare sua;"
Roig, Jaume Spill 11.854