TERRATINENT s.
Aquell qui té en conreu terres dependents d'un feu.
"Item lo dit noble fa fer empares generals a tots los terratinents dels dits castells, per tant que mostren com tenen les terres, honors e possessions que han e possehexen en los termens dels dits castells." Llibre de la Universitat Igualada, 1388
"... que si alcuns terratinents ara o d aquiavant terres o cases o altres possessions a cert scens per segon seyor no pagaran al terme establit aquel scens, aquel seyor... pusca, ab sa propria auctoritat e sens licentia de Cort e de seyor mayor, aquels terratinents peyorar..." Franqueses de Mallorca Any 1291
"E axi lo senyor infant fo senyor de tota Sardenya e de Corsega, que si be ho comptats molt mes d onor hach ell que el Commu de Pisa fos son terratinent e els pisans fossen sos vasaylls que si hagues lo castell de Caller haut." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXVIII
| | |