SUS! interj.

Exclamació usada per a excitar a l'execució sobtada o vigorosa.

"E lo rey dix: -Sus, demanau. -Ara voleu que diga yo qual demanara primer? -Hoc, Senyor. -Donchs, sus, vos (a l envejos) demanau primer."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 96

"E lo rey dix: -Sus, levats vos en bon hom: que qui no ha culpa no deu demanar perdo ne fer escusa..."
Història de la filla de l'Emperador Contastí cap. V

"Sus!, dix lo Duch, tot hom faça lo que yo fare."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XLVI

"E si pres Jacob Xalabin per les axells cridant: -Companyo, sus!"
Història de Jacob Xalabín f. h .iij. V