SORTIR v. n.
Despendre's d'un lloc.
"... feu apparellar rodes ab raós e ab punyals tallants de dos parts, e la una roda se movia contra l altra. E Dacià li fa pahor de aquell turment, e lo beneyt sent Jordi diu: -De axo me fas por?; yo m i metre... - e les rodes se menaren, e los coltells sortiren e mataren molta gent, e a ell no li feren mal." Ferrer, Vicent Quaresma 156, LII
| | |