SOFERIR-SE v. refl.
Sostenir-se, recolzar-se.
"Mas ells son be decebuts, car cuyden estar be ferms en la valença de aquell, e soferen se en basto de canya..." Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXVI
"Certa cosa es que l hom contret pot haver contrast en son amar per .II. maneres: primerament per rao del membre affollat qui l ret contret, e apres per rao del basto en que s soffer, que pot esser axi mal fort e flach e de pocha virtut que envides si pot sofferir ne n pot anar sino ab perill e ab pena." Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CXXXX
| | |