SOBREPUJAR v. a. / intr.

Alçar-se sobre; sobresortir.

"... e nos no podiem sobrepujar el vent per ço quan erem puys bays que ells no eren."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 489

"Los solchs qui son entre les dents de vall con sobrepugen per inflament, axi que no pot tenir lo menyar."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, f. 101

"E la mia penitencia no basta a satisfaccio, mas la tua misericordia sobrepuja tota offensio..."
Oració MS. n. 216, f. cxv, a. Bib. Univ. València

"Oydes les rahons de cascuna part, digui que la lutxuria de la fembra sobrepuge tres vegades aquella de l hom."
Metge, Bernat Lo Somni 2.250, lib. terç

"¿Qui pot negar que Minerva sia stada trobadora de diverses arts, e e que en Grecia hage sobrepujat tots los homens ab son enginy?"
Metge, Bernat Lo Somni 3.011, lib. quart