SATISFER v. a.

Fer allò que el deure, l'obligació o la necessitat exigeix.

"... pero en aço appar quant es cosa virtuosa treballar per la cosa publica, car aytal treball no solament satisfa al spiritual, ans encara al temporal."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 2.630, cap. XVIII

"E girant se vers ells, prega ls que satisfaessen a sson voler. E per aquells fou respost encontinent que de bon grat li n complaurien."
Metge, Bernat Lo Somni 1.723, lib. segon