SATISFER v. n.

Pagar allò que és degut; fer reparació d'una ofensa.

"Deu lo confessor demanar al confessant si sab lo paternoster, ave maria... Item si ha voluntat de satisfer."
Eiximenis, Francesc Confessionari cap. vj

"Feta la confessio: resta que lo penident per sos crims satisfaça: la qual satisfaccio, segons los doctors de Santa mare Sglesia, esta sumariament en tres coses: ço es en dijuni, almoyna e oracio."
Eiximenis, Francesc Scala Dei cap. de la Satisfacció

"... entra en la ciutat e mes les mans en lo erari publich e apres en los particulars que li obstaren, e satisfeu als cavallers qui per la republica e gloria de aquella havien treballat."
Lletra de Pere de Portugal Als consellers de Barcelona. Vic, 16 de febrer de 1466