RIURE v. n.

Expressar un sentiment d'alegria, de goig sobtat mitjançant un moviment de llavis, de boca, sovint sorollosament.

"La Duquessa ris molt; ladonchs Curial, veent que d ell reyen, ris un poch, mas no fonch poderos a respondre."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24

"Quartament posare que la dita ymatja a tot hom reya, car a tot hom plau lo bon vy."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià Com embriaguesa estech figurada per los poetes

"Ell ab ma mare
vixque poch temps,
e may emsemps
los viu meniar
ni festejar;
may los viu riure."
Roig, Jaume Spill 814

"Temprança riu com glotonia plora."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiiij, d. Bib. Univ. València

"Puys, quant elles seran mortes, riuran deius lo capero que portaran vestit, e fenyents que ploren, iran ab gramaylles negres de drap gros entro als peus..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.540, lib. quart