RIURE v. n.

Manifestar alegria (participi passat 'ris', 'rigut').

"... mas pus no pogue tornar a ell, torna s als frares qui tant se n eren risos, e aquels coregi extremadament davant lo bon hom."
Decameron jornª 1ª novª 6ª

"Havia cascuna de les dones la novella del rosinyol escoltada e tant risa, que encara que Filostrato hagues acabat de novellar, gens per ço ellas no s podien abstenir de riure."
Decameron jornª 5ª novª 5ª

"Com hagueren passada la aygua, la Infanta demana a Tirant de que rehia. Per ma fe, senyora, dix Tirant, yo m so ris de una demanda que Phelip huy tot lo dia me fa..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XCVI

"E quant Adam hoy que devia morir, alegra s e comensa a riure, e en tota sa vida no havia ris, e leva les mans a Deu..."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 14

"... ha contades noves, axi del matrimoni de Laquesis, com de la gran desfavor que havets hauda, de la qual cosa la Guelfa ha ris molt."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 143