RECUSAR v. a.

Rebutjar, no acceptar (un do, un testimoni, una obligació, una autoritat).

"... volents pero que si per nos... son manades... alcunes letres les quals injustes... a arbitre del canceller reputades, recus aytals letres subsignar..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Canceller

"Los antichs philosofs recusaren possehir bens de fortuna per que lurs pensaments fossen en plena e perfeta libertat..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLIX

"... a les quals coses tota hora han dissentit e de fet protestat en scrits e recusat de entrevenir los honorables mossenyor Valenti Gibert e mossenyor Thomas Puiada, consellers quart e quint..."
Novells ardits 29 d'octubre de 1454

"Mas yo, ymaginant que complauria a vos, no he recusat de demostrar la mia grossera ineptitut e atreviment gran que he haut con he gosat parlar apres tan sollempna poeta com aquell es..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 612, epíleg

"Quant l un dels consols, o abduy, en algun fet son recusats per sospitosos per alguna de les parts qui pledeiaran davant aquells... han a si acompanyar un hom de l art de la mar si l un es recusat, e si abduy son recusats, han a si acompanyar dos bons homens de la dita art de la mar a les parts no sospitosos."
Consolat de Mar Ordenances, cap. XXXIX