QUITAR v. a.
Exemptar, afranquir algú d'un deute, d'una multa, d'una penyora, d'una pena.
"Tota la sua vexella de or, de argent e totes les joyes que portava vene per quitar los dits catius..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. XCV
"morts soterrar; catius quitar; malalts guarir; los nuus vestir;" Roig, Jaume Spill 12.605
"... e dins .ij. dies Tirant reme .cccclxxiij. catius, e si mes ne hagues trobats mes ne haguera quitats." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. XCV
"... e en tots los castells que venia ell quitava los soldans de sis mesos, axi qu enforti lo senyor rey e refresca axi la sua gent que hu ne valia mes que dos no solien valer." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CXCIV
"Car frare: Entorn tres dies ha que Jacomi, qui solie esser vostre ministrer, es a nos vengut e ha ns dit que per ço cor lo vostre trasorer no l quitava axi com degra, se n volia tornar en Ffrança." Lletra de Joan I A l'infant Martí. Perpinyà, 4 de març de 1380
"Item que negun qui sia en civada qui son cavayl vendra no liure lo cavayl al comprador tro o aga manifestat als procuradors del S. Rey. Et si o fahia, que ls procuradors no l quiten de so que li deurian de la quitacio de .ij. meses." Ordinació reial sobre cavalls "de civada" 22 de desembre de 1321
| | |