PRENDRE v. a.
Agafar i tenir, apoderar-se de.
V. pendre, pendre's, penre, prendre.
"E ells en aço estant, un cavaller molt ben muntat, mas no preciosament armat, vench a la plaça, e, alargant la ma, pres un basto que davant la loja de la Reyna era plantat..." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, 100
"Pren lo ladre ans que t prengua." Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 94 vº, col. 2
"l Inquiridor, Governador, e lo llur fisch, passa gran risch no l atenguessen e la prenguessen." Roig, Jaume Spill 4.889
| | |