PLAER s.

Sentiment de goig, de satisfacció, experimentat en satisfer una necessitat, complir un deure.

V. plaser.

"... e aqui atroba Jacob Xalabin ab la donzella, los quals com viren Ali Baxa pugats dir si n hagueren gran goig e gran plaer e alegria."
Història de Jacob Xalabín f. l. iiij. V

"E te domini [Venus] sobre les dones e sobre ls minyons, sobre los jugadors e trobados e musichs... sobre los joyells e los horts e totes les coses de plaer e flors."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. bvj v

"... preycaven que ara es temps en que deu regnar esperit de libertat, ço es de fer tot ço que ll cor desiyara, car tot sera plaer de Deus. Axi que si yo vuyll ociure lo Papa o l Rey, o aontar sa muyller et sa fiylla, de tot fare plaer a Deus..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xliij, v

"Perdona a qui t fa greuge si t a feyt plaer."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 96 v, col. 2

"La qual, com sabes que lo Marques hi era, e fos per ell demanada, nulls temps volgue exir de la cambra per ço que Boca de Far no hagues plaer de veure la."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa 2.980, lib. I