OBSEGUIR v. n.
Servir dòcilment; obeir.
"A domestich servey de la nostra persona en lo qual los escuders de la cambra dins los secrets de nostre colgament obsegueixen, sis en nombre volem esser deputats..." Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels escuders de la cambra
| | |