OBSECRACIÓ s.

Acció d'obsecrar; pregària fervent que invoca el nom de Déu i el suplica humilment.

"Ha n i altra, que dien obsecracui, tant es com conjuracio, mas empero la conjuracio se fa del major al menor, e quan se fa del menor al major, esta es obsecracio; e aço es assignar raho per que li donem ço que demanam, axi com dient: -Senyor: tantes gracies me haveu fetes; per vostra gran misericordia, atorgau me aquesta, -o dient: -Per la vostra Passio- o: -Per la vostra Encarnacio. -Aço ha nom obsecracio, e es quasi soplicacio."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LII