NOBLESA s.
Elevació, excel·lència d'ànima, bondat, generositat, delicadesa de sentiments.
"Car diu Sant Geroni que la claredat de virtut es sobirana noblesa. E diu Alexandre que noblesa no es altra cosa sino qui aorna lo coratge de bones costumes. Donchs aquell no ha en si neguna noblesa qui usa vida desonesta, que noblesa no es als sino resemblar en obres la natura que mes val, e viltat no es altra cosa sino resemblar en obres la natura pus baixa que la sua." Sentències morals MS. de Sant Cugat
"¿Que t fa a tu la noblesa, ne la bona fama, ne la nomenada dels teus avis o besavis, si tu est servent e catiu de les tues males obres?" Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, metre VI
| | |