NOBLEMENT adv.

D'una manera noble, amb noblesa; molt bé, superiorment, excel·lentment.

"Item polvora d osses de voltor, gitada sobre les nafres, molt noblament sana totes les nafres."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLII

"... e fae tals feyts de leyaltat, que l Rey se n va donar per ven servit ausades, car ell va esser hu dels barons que mills e mes noblement li n van faer valença en aquells trebals..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24

"Dels ocels qui son appelats falcons son .vij. maneres. Lo primer es apelat laner dels quals son .ij. maneres... E prenen lo segon any e lo tercer noblament."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 110, c