NOBLE s.
Aquell que per naixença o per lletres reials posseeix el privilegi de noblesa.
"Noble vol dir que s pree de veritat; item, que no faça injuria a nengu; item, que empare deffensio de vidues; item, que en deffensio de poble se meta primer; item, que no prengue res injust de sos vassalls; noble en lo vestir, en anar, en parlar e noblea mostrar: aço es noble." Ferrer, Vicent Quaresma 95, XII
"... fonch provehit per los dits deputats e .xxvij. del consell que los dits abbats abduy foren mesos en la preso per ço com ells principalment eren stats caps de la occasio e remor dessus dita e los altres dits dos nobles se aderiren a la voluntat dels dits deputats." Dietaris de la Generalitat de Catalunya 25 de febrer de 1461
| | |