MENJAR v. n.

Empassar.

"E menuch tota hora en dejun del pleris. E guart se tota hora de menjar gros."
Joan Jacme Alcoatí f. xxiiij v, b

"... e donen semblant a les gents que ells facen aspra vida menjant e bevent, e ells menuguen e beuen delicadament e superfluulment."
Llull, Ramon Blanquerna 1, cap. 28

"Temprança menuga com glotonia endura."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiiij, d. Bib. Univ. València

"... que no menuguen ensemps ne jaguen, ne les nafres no ls sien guardades, ne adobades, ne alguns no parlen ab ells. E que egualment los do hom a menjar."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 9, De batall, f. 235, 3

"... a molts homens fleumatichs fa profit, he mengen molt he digeren be..."
Salvà, Guillem De temprança per la obra MS. 10.162, f. ciij v. Bib. Nac. Madrid