JUSTÍCIA s.

Punició que hom fa a si mateix com a sanció dels seus torts; penitčncia.

"... diu lo peccador: -Senyor, yo ne fare justicia-; e est privilegi ha dat nostre senyor Deu, que a cascu ha fet jutge en la propria causa, que si tu fas justicia de tu mateix, nostre senyor Deu es content."
Ferrer, Vicent Quaresma 18, VI

"... lladonchs no serem jutgats per nostre senyor Deu, e a ell plau tal justicia que hom fa de si mateix, abstinencies moltes, e affliccions, turmentant lo cors..."
Ferrer, Vicent Quaresma 21, VI

"Nostre Senyor appelle la penitencia justicia, e costuma es en la sancta Scriptura que penitencia es dita justicia, la qual cascu fa de si mateix."
Ferrer, Vicent Quaresma 13, VI